"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense"
(Ovidi Montllor, músic i actor alcoià)

dimarts, 16 de maig de 2017


Les Avantguardes.

Les Avantguardes són nous plantejaments estètics, culturals i filosòfics que busquen un trencament amb allò establert, basat en la potenciació de valors com la irracionalitat, l'absurd, l'instint i la destrucció de la tradició.
Els més remarcables són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme.


El Cubisme es basa, justament en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat, anant en contra del concepte clàssic de la representació de la realitat tal com és. Per entendre'l podem pensar en els quadres de Picasso. Ell va ser-ne un dels iniciadors.


Georges Braque, Ampolles i peixos, 1910
Pablo Picasso 'Les senyoretes d'Avinyó' - 1907
Picasso, Guernica - 1937

El Dadaisme representa la protesta contra la civilització que havia provocat la Guerra Mundial. Defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que represente l'expressió tradicional. Una teoria de l'origen del nom del grup prové del so que fan els xiquets petits (dada) com a màxims exponents del món espontani.

Com fer un poema dadaista.

1. Agafeu un diari.

2.Agafeu unes tisores.

3. Trieu un article del diari que tingui la llargària que penseu donar al vostre poema.

4. Talleu tot seguit amb cura cadascun dels mots que formen l'article i fiqueu-los en una bossa.

5. Sacsegeu amb delicadesa.

6. Traieu tot seguit cada retall, l'un darrere l'altre, en l'ordre que hagen eixit de la bossa.

7. Copieu-los a consciència.

I heus ací "un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat encisadora encara que incompresa per la massa".

                                                                                             Tristán Tzara



El Surrealisme és un moviment basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntic que la realitat exterior. Les seues obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural. Per entendre aquest moviment ens servirà moltíssim conéixer l'obra pictòrica de Salvador Dalí. Pel que fa a la literatura catalana podem citar Josep Vicenç Foix com un dels autors representatius que inclou elements surrealistes, entre altres, a la seua obra.

René Magritte, 1965
René Magritte, 1937


El Futurisme, va néixer a Itàlia i fou impulsat, sobretot, per Tommaso Marinetti. Aquest moviment s'interessava per les idees derivades del món de les màquines, dels elements mecànics i d'un auge de la tecnologia en general. Tractarà, per tant, valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en les paraules en llibertat, els cal•ligrames, la destrucció de la sintaxi convencional, etc. A la nostra literatura, el representant d'aquest moviment serà Joan Salvat-Papasseit, per bé que no només fa poesia futurista.

Algunes de les directrius del Manifest Futurista (adaptació):

1. Volem cantar l'amor al perill i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia.
3. Volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.

Umberto BoccioniLa strada entra nella casa, 1911




GIULIO D’ANNA. El nadador, 1930.



Tullio Crali


Cal·ligrames

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. 

compara l'amor amb un VAIXELL ja que fou fill d'un poble mariner


“Les formigues”










Noucentisme

Eugeni d'Ors: "Urbanitat", Glosari, 10-V-1906.

Un distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per l'Anglaterra, reconta una escena ben significativa, vista per ell als pocs moments d'arribar a Londres. Vaig a resumir aquesta escena, per a il·lustració d'un cert ordre especial de suggestions que intentaré desvetllar en l'esperit del que em llegeixi, parlant, en el present Glosari, d'Urbanitat -escrivint-ho així: Urbanitat, amb majúscula... - I que n'haig de parlar més d'un cop.
Detingueu-vos, barcelonins, amics meus, detingueu-vos per un moment a imaginar. Tanqueu els ulls a aquest viure massa barrocament virolat, massa pintoresc, que us envolta. Figureu-vos una Ciutat -he dit "una Ciutat", i no un campament de pedra-, una gran Ciutat, plena, activa, normal, històrica i constantment renovellada alhora. Imagineu son lloc més cèntric, més vivent.. ¿Veieu el quadro? En la gran plaça pública els grans edificis públics -columnates i escalinates- drets i sòlids, severs. Entre ells, cases particulars, sòlides, històriques també, opulentes en rètols i anuncis. Aquí, desembocant-hi, una gran artèria comercial. Allí, eixint-ne, una gran via aristocràtica. Allà baix, nota alegre, una reixa de gran parc. Estàtues, fonts. D'aquí i d'allí i pel mig, i arreu -divergentes, oposades, contraposades, sempre harmòniques- les grans onades de la multitud, vivents braços cívics...
Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta. Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor es posa a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant. L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar el seu cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman és amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament.

El Noucentisme va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicià el 1906 amb les publicacions següents: Glosari, que és una recopilació de les columnes periodístiques que publicà Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya. Abasta fins al 1923, any en què va ser proclamada la dictadura de Primo de Rivera.

Els noucentistes crearen institucions tan importants com l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra impulsà la normativització de la llengua amb la publicació de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general (1923).

L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors estructura en tres aspectes bàsics:

• Noucentisme. Significava el rebuig total del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural. Hi ha un afany per actuar en tots els àmbits de la societat.
• Arbitrarisme. S'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Defensa una literatura rigorosa i, des del punt de vista lingüístic, pretén normativitzar la llengua.
• Classicisme. Implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat. La ciutat representa el domini del caos per la raó i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.

Graella substitució pronominal.

Clica per fer-la més gran


Subratlla els CRV i els CC d'aquestes oracions i substitueix-los per pronoms:

a) Nena, camina per la vorera:
b) Sr. Mas, li truquen de L'Hospitalet:
c) He optat per seguir aquest camí:
d) Arribaran la setmana que ve:
e) Confia plenament en tu:
f) Treu el cava de la nevera:
g) Penso en tu:
h) Discuteixen de política:
i) Ha contribuït activament en la campanya política:


Ampliació (els farem a classe):

a) El iot del financer es dirigeix cap al port del Pireu.
b) L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual.
c) Pensa anar fins a Calella amb bicicleta.
d) M'he assabentat del teu problema.
e) Renoi, brames com un ase.
f) Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant.
g) Ja no confio en tu.



solució...



a) El iot del financer es dirigeix cap al port del Pireu. (CC) El iot del financer s’HI dirigeix
b) L'empresa ha optat per les catifes de disseny actual. (CRV) L’empresa HI ha optat.
c) Pensa anar fins a Calella amb bicicleta. (CC) HI pensa anar amb bicicleta.
d) M'he assabentat del teu problema. (CRV( Me N’he assabentat.
e) Renoi, brames com un ase. (CC) Renoi, HI brames.
f) Els meus veïns es dediquen a la venda ambulant. (CRV) Els meus veïns s’HI dediquen.
g) Ja no confio en tu. (CRV) Ja no HI confio.