"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense"
(Ovidi Montllor, músic i actor alcoià)

dimarts, 16 de maig del 2017

Noucentisme

Eugeni d'Ors: "Urbanitat", Glosari, 10-V-1906.

Un distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per l'Anglaterra, reconta una escena ben significativa, vista per ell als pocs moments d'arribar a Londres. Vaig a resumir aquesta escena, per a il·lustració d'un cert ordre especial de suggestions que intentaré desvetllar en l'esperit del que em llegeixi, parlant, en el present Glosari, d'Urbanitat -escrivint-ho així: Urbanitat, amb majúscula... - I que n'haig de parlar més d'un cop.
Detingueu-vos, barcelonins, amics meus, detingueu-vos per un moment a imaginar. Tanqueu els ulls a aquest viure massa barrocament virolat, massa pintoresc, que us envolta. Figureu-vos una Ciutat -he dit "una Ciutat", i no un campament de pedra-, una gran Ciutat, plena, activa, normal, històrica i constantment renovellada alhora. Imagineu son lloc més cèntric, més vivent.. ¿Veieu el quadro? En la gran plaça pública els grans edificis públics -columnates i escalinates- drets i sòlids, severs. Entre ells, cases particulars, sòlides, històriques també, opulentes en rètols i anuncis. Aquí, desembocant-hi, una gran artèria comercial. Allí, eixint-ne, una gran via aristocràtica. Allà baix, nota alegre, una reixa de gran parc. Estàtues, fonts. D'aquí i d'allí i pel mig, i arreu -divergentes, oposades, contraposades, sempre harmòniques- les grans onades de la multitud, vivents braços cívics...
Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta. Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor es posa a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant. L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar el seu cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman és amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament.

El Noucentisme va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicià el 1906 amb les publicacions següents: Glosari, que és una recopilació de les columnes periodístiques que publicà Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya. Abasta fins al 1923, any en què va ser proclamada la dictadura de Primo de Rivera.

Els noucentistes crearen institucions tan importants com l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra impulsà la normativització de la llengua amb la publicació de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general (1923).

L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors estructura en tres aspectes bàsics:

• Noucentisme. Significava el rebuig total del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural. Hi ha un afany per actuar en tots els àmbits de la societat.
• Arbitrarisme. S'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Defensa una literatura rigorosa i, des del punt de vista lingüístic, pretén normativitzar la llengua.
• Classicisme. Implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat. La ciutat representa el domini del caos per la raó i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

VOLEM TV3