Registres

Registre: variació de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació comunicativa. Depenent el propòsit del parlant i el grau de formalitat, en farem ús d'un o d'un altre.

Dins dels registres formals distingim:

• El registre científic o tècnic

Propi dels textos científics i tècnics, transmesos, generalment, pel canal escrit.
Propòsit: descripció i explicació objectiva.
Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
Tema especialitzat.
Llenguatge clar i precís; ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat (paraules monosèmiques).
Abundància de tecnicismes propis de la denotació (llenguatge especialitzat i neologismes).

Ús de connectors causals, consecutius i explicatius.

• El registre literari

Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística.Predomina una voluntat estètica i un propòsit subjectiu. 

 Per assolir aquests objectius, l'autor explota al màxim les possibilitats expressives que li ofereix la llengua: al·literacions, jocs de paraules, figures retòriques,...
Llenguatge polisèmic (diverses interpretacions segons el lector).

Ús de diverses figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...

Té la possibilitat d'integrar altres registres lingüístics. La modalitat col·loquial i, fins i tot, la vulgar en poden formar part en les mateixes condicions que qualsevol altra modalitat del registre literari.

• El registre jurídic i administratiu

Registre relacionat amb l’administració i el món judicial (decrets, lleis, instàncies).
Canal escrit, generalment.

Els registres informals

• El registre col·loquial

Propi  de la conversa espontània i, generalment, el canal és oral.
Tema general (poc especialitzat), lligat a fets de la vida quotidiana.
Propòsit subjectiu.
Grau de formalitat baixa, amb interferències del castellà.
Sintaxi poc elaborada: alteració de l’ordre lògic de la frase, ús de la coordinació, de la juxtaposició, de les oracions exclamatives i interrogatives, de frases inacabades, onomatopeies...
Ús de mots genèrics de sentit indeterminat, de mots polisèmics, de comparacions, d'onomatopeies, de frases fetes...